Drets i deures

 

Drets dels usuaris

1. Igualtat i no discriminació de les persones
    1.1. Dret a l’atenció sanitària i als serveis de salut.
    1.2. Dret a gaudir, sense discriminació, dels drets reconeguts en aquesta carta.
    1.3. Drets dels col·lectius més vulnerables davant d’actuacions sanitàries específiques.

 

2. Autonomia de la persona
    2.1. Dret a ser informat prèviament, per tal de poder donar després el seu consentiment
           (consentiment  informat) perquè se li realitzi qualsevol procediment diagnòstic o terapèutic.
    2.2. Dret del malalt a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i de renunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades.
    2.3. Dret del menor a ser consultat, a fi que la seva opinió sigui considerada com un factor determinant, en funció de la seva edat i del seu grau de maduresa, de les decisions en relació amb les intervencions que es puguin adoptar sobre la seva salut.
    2.4. Tota persona té el dret a viure el procés de la seva mort d’acord amb el seu concepte de dignitat.
    2.5. Dret que es tinguin en compte les voluntats anticipades, establertes mitjançant el document corresponent.

 

3. Intimitat i confidencialitat
    3.1. Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris.
    3.2. Dret a preservar la intimitat del cos d’un pacient respecte d’altres persones.
    3.3. Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, la dignitat, l'autonomia i la seguretat de la persona.
    3.4. Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte.
    3.5. Dret a la confidencialitat de la informació.
    3.6. Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l’atenció sanitària.
    3.7. Dret a donar el seu consentiment, abans de la realització i difusió de registres iconogràfics.

 

4. Constitució genètica de la persona
    4.1. Dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma i que no s’utilitzi per a cap tipus de discriminació.
    4.2. Dret a gaudir dels avantatges derivats de les noves tecnologies genètiques dins el marc legal vigent.

 

5. Investigació i experimentació científiques
    5.1. Dret a conèixer si els procediments de pronòstic, diagnòstic i terapèutics que s’apliquen a un pacient poden ser utilitzats per a un projecte docent o d’investigació que, en cap cas, no podrà comportar perill addicional per a la seva salut. En tot cas, serà imprescindible l’autorització prèvia i per escrit del pacient, i l’acceptació per part del metge i de la direcció del centre sanitari corresponent.
    5.2. El pacient té dret a disposar d’aquelles preparacions de teixits o mostres biològiques provinents una biòpsia o extracció, amb la finalitat de facilitar l’opinió d’un segon professional o la continuïtat de l’assistència en un centre diferent.

 

6. Prevenció de la malaltia i promoció i protecció de la salut
   6.1. Els ciutadans tenen dret a tenir un coneixement adequat dels problemes de salut de la col·lectivitat que suposin un risc per a la salut d’incidència i d’interès a la comunitat i que aquesta informació es difongui en termes comprensibles, verídics i adequats per a la protecció de la salut.
    6.2. Dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat.
    6.3. Dret a consumir aliments segurs i aigua potable.
    6.4. Dret a conèixer els plans, les accions i les prestacions en matèria de prevenció, promoció i protecció de la salut, i a saber com es fan efectives.
    6.5. Dret a rebre les prestacions preventives dins el marc de la consulta habitual.
    6.6. Dret a rebutjar aquelles accions preventives que es proposin en situacions que no comportin riscs a tercers, sens perjudici del que estableixi la normativa de salut pública.

 

7. Informació assistencial i accés a la documentació clínica
    7.1. Dret a rebre la informació sobre el procés assistencial i l’estat de salut.
    7.2. Dret de l’usuari perquè la seva història clínica sigui completa i reculli tota la informació sobre el seu estat de salut i les actuacions clíniques i sanitàries dels diferents episodis assistencials.
    7.3. Dret de l’usuari per accedir a la documentació de la seva història clínica.
    7.4. Dret a disposar d’informació escrita sobre el procés assistencial i l’estat de salut.
    7.5. Drets dels ciutadans amb relació a la salut i l’atenció sanitària

 

8. Accés a l’atenció sanitària
    8.1. Dret d’accés als serveis sanitaris públics.
    8.2. Dret a escollir els professionals i el centre sanitari.
    8.3. Dret a obtenir medicaments i productes sanitaris necessaris per a la salut.
    8.4. Dret a ser atès, dins d’un temps adequat a la condició patològica i d’acord amb criteris d’equitat.
    8.5. Dret a sol·licitar una segona opinió.

 

9. Informació general sobre els serveis sanitaris i participació dels usuaris
    9.1. Dret a disposar de la carta de drets i deures, en tots els centres sanitaris.
    9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis.
    9.3. Dret a conèixer les prestacions que cobreix l’assegurança.
    9.4. Dret a conèixer i identificar els professionals que presten l’atenció sanitària.
    9.5. Dret a presentar reclamacions i suggeriments.
    9.6. Dret a participar en les activitats sanitàries, mitjançant les institucions i òrgans de participació, comunitària i les organitzacions socials, en els termes establerts normativament.
    9.7. Dret a la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, d’acord amb el nivell d’implantació i el desenvolupament d’aquestes tecnologies en la xarxa sanitària.

 

10. Qualitat assistencial
    10.1. Dret a l’assistència sanitària de qualitat humana i científica.
    10.2. Dret a conèixer el nivell de qualitat dels centres assistencials.
    10.3. Dret a rebre una atenció sanitària continuada i integral.

 

 

Deures dels ciutadans amb relació a la salut i l’atenció sanitària
 

1. Deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se’n. Aquest deure s’ha d’exigir especialment quan es puguin derivar riscs o perjudicis per a la salut d’altres persones.

El ciutadà té el deure de cuidar de la seva salut i de responsabilitzar-se’n d’una forma activa. La vida en comunitat comporta l’exigibilitat d’aquest deure, sobretot en els casos en què es puguin derivar riscos o perjudicis per a la salut d’altres persones. La salut té un vessant individual i un vessant social que configuren els corresponents àmbits de responsabilitat individual i col·lectiva.

2. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d'acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l'accés de tots els ciutadans a l'atenció sanitària en condicions d'igualtat efectiva.

L’actual sistema sanitari es basa, entre d’altres principis, en l’equitat en l’accés als serveis i prestacions. L’aprofundiment i compliment efectiu del principi d’equitat exigeix, de forma progressiva, que la utilització dels recursos s’orienti a la satisfacció de les necessitats de salut, de tal forma que l’esmentada utilització dels recursos sigui tan eficient com es pugui, evitant les conductes poc diligents, irresponsables o abusives.

Així mateix, el ciutadà té el deure de complir les normes que regulen l'accés als drets que es reconeixen.

3. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris.

El ciutadà té el deure de complir les prescripcions generals en matèria sanitària comunes a tota la població, així com les específiques que determinin els serveis sanitaris, sens perjudici de l’exercici del dret a la lliure elecció entre les opcions terapèutiques i de renunciar a rebre els tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades, d’acord amb els termes establerts normativament.

4. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública, com ara el tabac, l’alcoholisme i els accidents de trànsit, o les malalties transmissibles susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunacions o d’altres mesures preventives, així com col·laborar en l’assoliment dels seus fins.

La salut és un valor tant individual com de la societat de la qual els ciutadans formen part, que els poders públics han de reconèixer, promoure i establir les normes jurídiques, responsabilitats i actuacions públiques necessàries per tal de garantir-ne el respecte i un nivell elevat de protecció. En el si de les societats avançades, tant la prevenció dels riscos sanitaris i de salut pública com les actuacions relatives a la protecció i promoció de la salut comporten que als ciutadans se’ls exigeixi una conducta activa en relació amb aquests àmbits d’actuació i que estableixin mesures el compliment de les quals és exigible en consideració a objectius de salut comunitària.

5. Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari, fonamentalment les farmacèutiques, les complementàries, les d’incapacitat laboral i les de caràcter social.

La correcta i adequada utilització dels recursos, serveis i prestacions que ofereix el sistema sanitari és un deure de tots els ciutadans. En un context de recursos limitats, l’exigència que els recursos s’utilitzin de forma correcta i adequada a les necessitats respon a un principi de justícia que ha de contribuir a l’efectiva equitat del sistema sanitari i a la seva sostenibilitat futura. La utilització responsable dels recursos, serveis i prestacions del sistema sanitari, que es fonamenta tant en motius de solidaritat social com en raons d’eficiència econòmica en l’assignació dels recursos, ha de ser un objectiu de tots.

6. Deure d’utilitzar i gaudir de manera responsable, d’acord amb les normes corresponents, de les
instal ·lacions i els serveis sanitaris.

Els ciutadans han de tenir un comportament respectuós i fer un ús adequat dels serveis i les instal·lacions sanitàries per tal de garantir-ne la conservació i el funcionament correctes, tenint en compte les normes generals d’utilització i les establertes pels centres i serveis sanitaris.

7. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional de les persones que hi presten els seus serveis

Els ciutadans han de respectar i col·laborar en el compliment de les normes i instruccions establertes pels serveis i les institucions sanitàries.

L’exercici dels hàbits, costums i estils de vida de les persones ha de ser compatible i ha de respectar les normes i instruccions establertes pels serveis i centres sanitaris necessàries per al seu correcte funcionament i organització.

Així mateix, cal mantenir un tracte respectuós i digne amb el personal dels centres i les institucions sanitàries, els altres pacients i els familiars o acompanyants

8. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic, o la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d’interès general degudament motivades.

Amb els límits que exigeix el respecte al dret a la intimitat i a la confidencialitat de les dades personals, el ciutadà té el deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades de les quals disposi referents a antecedents familiars, antecedents personals, estat físic i totes aquelles que siguin necessàries per a un correcte procés assistencial o bé que siguin necessàries per raons d'interès general degudament motivades.

9. Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades, especialment en cas de proves diagnòstiques, actuacions preventives i tractaments d’especial rellevància per a la salut del pacient. En aquest document quedarà expressat amb claredat que el pacient ha quedat suficientment informat de les situacions que se’n poden derivar i que rebutja els procediments suggerits.

En l’exercici de la seva autonomia, el pacient, una vegada disposa de la informació necessària per donar el seu consentiment, pot refusar una prova diagnòstica, una actuació preventiva, un tractament i, fins i tot, demanar l’alta hospitalària. Un cop ha rebut la informació adequada i suficient que posi de manifest les conseqüències i els riscos que es poden derivar de la seva decisió, el pacient té l’obligació de deixar constància per escrit de l’opció presa, diferent de la pauta assistencial proposada.

10. El malalt té el deure d’acceptar l’alta un cop s’ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir. Si per diferents raons existís divergència de criteri per part del pacient, s’esgotaran les vies de diàleg i tolerància raonables vers la seva opinió i, sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de fer la cerca dels recursos necessaris per a una atenció adequada.

Una vegada ha finalitzat el procés assistencial que el centre o la unitat li poden oferir tenint en compte la complexitat assistencial i els diferents nivells hospitalaris del sistema, el pacient té el deure d’acceptar l’alta. Sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de cercar els recursos per a una adequada atenció.

La carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària va ser aprovada pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el 24 de juliol de 2001. Aquest document és un resum d’aquesta carta, que podeu consultar íntegrament a les unitats d’atenció als usuaris de tots els centres sanitaris i a l’adreça d’Internet www.gencat.net/salut