Història

 
HOSPITAL SANT BERNABÉ   (s. XIII – s. XXI)

 

Autors: Sra. Mari Breganciano, Sr. Jordi Janer

 

La capital del Berguedà és i ha estat històricament un centre de serveis. El servei a la salut el dóna, entre altres, la Fundació Hospital Sant Bernabé. Aquesta entitat va celebrar l’any 2005 el 25è aniversari de la nova ubicació de l'edifici de l'hospital. Una obra així és el fruit de tantes i tantes persones que hi han dedicat i hi dediquen molts esforços, els seus coneixements i el seu temps.

Per saber-ne els orígens ens hem de remuntar a l’edat mitjana.

Tenim notícies que l’orde dels hospitalers estava instal·lat des de principis de segle XIII a l’actual plaça de Sant Joan, on sembla que tenien una mena d’hospici o asil en el qual acollien viatgers i malalts, i a més, els donaven l’assistència que necessitaven.

Segons la documentació, en aquesta zona hi havia un carrer anomenat Hospital. Però les primeres referències a Sant Bernabé que trobem apareixen uns quants anys més tard, entre finals de segle XIII i principis de segle XIV, quan els cònsols de la ciutat van comprar una casa a Berenguer de Prat, on els malalts pobres tenien acollida.

Al costat de l’edifici s’hi va construir una capella dedicada a sant Bernabé.

Segons Ramon Huch i Guixer, en el llibre Notes històriques de la ciutat de Berga l’hospital fou fundat gràcies a una donació feta per un mercader anomenat A. de Pinebret a mitjan segle XIV.

Segons diu una làpida trobada a l’antiga església del convent de Sant Francesc . Al voltant d’aquests mateixos anys va arribar a Europa la pesta negra, també coneguda com a Foc de Sant Antoni, i Berga no en va ser una excepció i en va patir les conseqüències. Suposem que aquest fet va posar a prova el nostre hospital.

Tampoc podem oblidar l’existència a Berga d’un altre hospital, el de Sant Llàtzer, també conegut com "dels leprosos".

Estava situat a la zona de Santa Magdalena, a prop del castell. D’aquests hospitals n’hi havia arreu d’Europa i foren fundats per un orde religiós anomenat frares de Sant Llàtzer, o els llatzeristes. Tenien la missió exclusiva d’atendre els leprosos.

No trobarem més documentació del nostre hospital fins al segle XVI. Aquesta documentació és bàsicament de llegats de béns i terres cedides a l’hospital, la qual cosa permetia gaudir d’una millor situació econòmica. El primer llibre de cens conservat data dels anys compresos entre 1662 i 1722. A finals de segle XVII a causa de l’envelliment de l’edifici es va veure la necessitat de construir-ne un de nou, que fou inaugurat el 1726, el dia del seu patró, l’11 de juny. Posteriorment, ja a finals del segle XVIII i bona part del XIX, l’activitat de l’hospital fou més important, a causa de les contínues guerres amb França i les guerres carlines, la qual cosa va fer que es trobés sota una administració militar durant força temps.

Fou durant la primera guerra Carlina, més concretament el 1834, quan arribaren a l’hospital les germanes carmelites de Santa Joaquima de Vedruna.

Però uns quants anys més tard, amb l’entrada dels lliberals d’Espartero a Berga, van haver de fugir a França, i no fou fins al 1854 quan van poder tornar.

El mateix any va arribar a la ciutat l’epidèmia del còlera, que va provocar més de 500 morts en menys de dos mesos.

Aquesta epidèmia va posar a prova per la seva duresa els metges de l’època, entre els quals caldria destacar el berguedà il·lustre Dr. Pau Florejachs, que fou l’únic metge que va quedar a Berga.

Sembla que anava a cavall nit i dia per poder atendre tots els afectats pel còlera. A principis de segle XX, per la necessitat de sanejar tant l’economia com l’administració, es va decidir redactar un nou reglament, que va entrar en vigor l’1 de febrer de 1901.

La junta estava presidida pel rector, cosa que va durar fins al 1930, quan es va tornar a canviar el reglament i va passar a ser presidida per l’alcalde. El 1936 es firma un decret pel qual el nostre hospital va rebre la categoria d’hospital comarcal, i això va suposar que, per a l’atenció dels malalts de la comarca, rebés subvencions de la Generalitat republicana.
Per altra banda, els pobles de la comarca havien de pagar a la junta 4 pessetes diàries per a l’estada dels seus veïns.

Aquest mateix any, els esdeveniments històrics van fer que l’hospital perdés el nom de Sant Bernabé. Passada la Guerra Civil, el 1940, trobem un primer projecte de fer un nou edifici per a l’hospital impulsat pel governador civil de Barcelona, Correa Veglison. El nou hospital en portaria el nom.

Aquest primer projecte es va abandonar i en va quedar únicament l’estructura, que va formar part del paisatge de Berga durant molts anys. Tot es va aturar fins que als anys setanta es va decidir desenterrar l’objectiu de fer un nou edifici. Amb aquest projecte es preveia passar dels 60 llits que hi havia a l’hospital vell als 250 del nou. Malgrat això, la comarca tenia la necessitat d’augmentar les prestacions sanitàries existents; per això, els alcaldes de la comarca es van reunir el 1979 amb el director general d’Assistència Sanitària de la Generalitat, recentment restaurada, amb la intenció de trobar-hi una solució.

Per tal de tirar endavant tot aquest projecte calia una bona injecció econòmica. Per aquest motiu l’alcalde de Berga viatjà a Madrid a fi d’entrevistar-se amb el ministre de Sanitat, que concedí 60 milions de pessetes per ajudar a la construcció del nostre nou hospital.

Malgrat tot, els problemes econòmics van seguir sent una constant, i per això es va endarrerir l’obertura del nou centre. A finals de 1980 es van aprovar uns nous estatuts segons els quals l’hospital havia d’estar regit per una junta presidida per l’alcalde i formada pel rector, i representants de l’Ajuntament, dels veïns de la ciutat i de l’equip directiu de l’hospital.

Un altre fet que cal destacar abans de la inauguració és que a la primavera de 1981 es va crear el Comitè d’Empresa de l’Hospital. Després de molts entrebancs, el dia 2 d’agost de 1981, s’inaugura el nou hospital, tot i que els primers pacients ja havien estat traslladats a partir del 20 de juliol. A l’acte d’inauguració hi assistiren el conseller de Sanitat i el bisbe de Solsona, entre altres autoritats. Cal recordar que fou el primer hospital que va inaugurar la Generalitat restaurada.

En els primers dies, l’activitat de l’hospital estava compartida entre els dos edificis; encara funcionava la sala d’operacions de l’hospital vell. Al nou només hi havia oberta la primera planta d’hospitalització. Uns quants dies més tard, s’obrí la segona planta i, el gener de l’any següent, ja es va posar en funcionament la tercera.

No tan sols començà l’activitat pròpiament hospitalària, sinó que de mica en mica van entrar en funcionament altres serveis, com el de rehabilitació, el març de 1982, o la residència d’avis de la cinquena planta, que s’inaugurà el novembre de 1985. Un fet també important és que a partir del maig de 1983 el nostre hospital va assumir la major part de l’activitat que fins ara portava una clínica privada. Tots el llits d’aquesta clínica es van traslladar a l’hospital. Cal fer esment de la importància en aquests inicis, i també posteriorment, de l’aportació d’algunes organitzacions berguedanes, com ara l’Associació de la Lluita contra el Càncer, gràcies a la qual es va poder adquirir un ecògraf, que s’inaugurà el juny de 1986.

També hi va haver donacions d’alguna associació de veïns de Berga. En els anys següents es van posar en marxa nous serveis dins l’hospital, com és la Unitat de Teràpia del Dolor, que en aquells moments existia en pocs centres de Catalunya. Uns altres exemples són la Unitat d’Atenció a l’Usuari i la introducció de la informàtica. Ja des del 1988 es va començar a parlar de destinar uns quants llits als malalts crònics, per a la qual cosa els directius i polítics del moment van començar les negociacions oportunes.

Malgrat això, no es va aconseguir fins a finals de 1992. L’hospital seguia avançant. Havia estat considerat fins a l’any 1990 com un hospital de nivell B, cosa que va canviar, després de molts tràmits, fins que va aconseguir el desitjat nivell AB, que suposava una millora econòmica per al centre i un pas endavant en les prestacions per a tota la comarca. L’any 1992 va ser per al nostre hospital un punt d’inflexió: l’Ajuntament va decidir cedir-ne la gestió a una empresa professional i externa, a fi d’acabar amb tants anys de problemàtica econòmica i política.

Aquesta nova etapa va començar amb la gestió de l’Aliança, que es va fer càrrec de l’hospital fins a la primavera del 2000. L’hospital va continuar en la seva línea progressiva, com ho demostra la introducció de la cirurgia laparoscòpia el 1993; l’establiment de serveis nous, encara que fos a temps parcial, com ara l’oncologia i l’hematologia, que va començar a entrar en funcionament el 1997; o també l’any 1998 es van iniciar les intervencions de cataractes a Berga com un servei públic (fins ara se n’havien fet de privades), i això evitava els desplaçaments fora de la comarca.

Per altra banda, una fita molt important també va ser la integració de les especialitats mèdiques el març de 1995: els metges especialistes van deixar de visitar al CAP per fer-ho al nostre centre. El creixement de l’hospital ja era un fet.

D’aquí que durant els anys noranta es pensés a traslladar la residència a un nou edifici. Per a aquest objectiu no es va construir un edifici de nova planta, sinó que es van aprofitar els antics edificis de la residència i comandància militar. El 1997 s’aprova l’inici de les obres. La capacitat de la nova residència serà de més de 60 llits.

Residencia

La nova Residència Sant Bernabé fou inaugurada pel president de la Generalitat Jordi Pujol i la consellera de Benestar Social, al gener del 2000.

Dins d’aquest corrent de millores cal fer esment de la nova remodelació del Servei d’Urgències, amb la contribució econòmica de Caixa Manresa, inaugurat el juliol de 1998. Igualment per aquestes dates es millora el servei de radiologia. Tot esforç mereix un reconeixement. Malgrat que el nostre principal reconeixement ha de venir de la mateixa gent que utilitza dia a dia els serveis oferts, no podem deixar de banda les demostracions externes.

El novembre de 1998 es va guardonar l’hospital amb el premi Berguedà Empresarial, concedit tant per l’activitat com per la creació de llocs de treball (primera empresa en llocs de treball de la comarca), per la millora tant quantitativa com qualitativa dels serveis i per un llarg etcètera.

També vam rebre els premis TOP 20, que elabora una consultoria privada, dins la categoria d’hospitals petits, el novembre del 2003, i vam repetir el 2004 i el 2005.

La concessió d’aquests premis és un aspecte molt positiu, però no ens han de fer oblidar un vessant molt important: l’humanitari. Mostra d’això són les col·laboracions que ha fet personal del nostre centre amb diferents entitats que tenen com a objectiu la solidaritat humana.

Entrant l’any 2000, es va posar en funcionament un nou servei d’atenció mèdica a domicili, conegut com a ESI, que permetia fer una atenció més personalitzada als pacients amb dificultats per desplaçar-se al centre per causa de la seva malaltia.

A l’abril del mateix any, la Junta del Patronat va decidir fer un canvi en la gestió de l’hospital. S’iniciava així una nova etapa, de la qual es faria càrrec el Consorci Hospitalari.

Malgrat els avenços del nostre hospital, no deixava de ser un centre sanitari petit, i hi havia serveis que tot sol no podia oferir. Per aquest motiu es van haver de buscar col·laboracions amb altres centres.

Així, en els anys següents, es van iniciar tot un seguit de convenis, com per exemple el signat amb l’Institut Català d’Oncologia i amb la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, el gener del 2001. Gràcies a aquesta col·laboració, l’hospital millorava la diagnosi i el tractament de tumors.

Es va signar també l’acord amb l’Hospital General de Manresa, que va permetre augmentar el 20% l’activitat quirúrgica. Aquest augment va posar de manifest la necessitat de remodelar les velles sales d’operacions de l’hospital. Això va portar a la inauguració de les noves sales d’operacions dos anys més tard, el 2003.

Seguint en aquesta línia de millora de les prestacions del nostre hospital, no podem passar per alt la inauguració del tan esperat TAC, el juliol del 2001. El mateix any s’endegava la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés, i els pacients podien ser operats i marxar el mateix dia. El 2005 es creà la nova Unitat de Medicina de l’Esport, destinada a oferir una atenció especialitzada a esportistes de competició, l’esport escolar, etc.

dial.lisis
Al mateix temps, entrà en funcionament, després de lluitar molt, el Servei de Diàlisi, inaugurat el 6 de novembre. Aquest servei està gestionat per Althaia, i també té com a principal objectiu estalviar als pacients els continus desplaçaments a Manresa.

I tot això continua. L’esforç de superació està implícit en el nostre treball, exemple del qual serien els nous projectes, com ara el del nou edifici de propera construcció.

Tot plegat ens fa creure en un futur esperançador.

ANNEX 1 Aquí reposa A. de Pinebret, mercader de Berga, que morí el dia 3 d’agost, l’any del senyor 1347, i manà que fos fet, construït i edificat de sos béns un hospital per a recollir els pobres de Jesucrist i proveir-los, en el mateix hospital, en el menjar i en el beure i en la manutenció: la seva ànima, per la misericòrdia de Déu, reposi en pau. Amén.